Lletres Disney en Català

En Tamatoa no era abans tan elegant era un petit i esquifit cranc, però ara sé que sóc feliç i al·lucinant perquè sóc una monada. L'àvia et deia a tu: fes-li cas al cor et durà a bon port reina meva puc destrossar el seu argument amb poc esforç. Et va enganyar: brillar és el que compta! Com tot l'or que té un pirata en un tresor, frega'l ben fort, veuràs tu com: brilla! Lluiré com un collar en un coll turgent, un moment, els peixets són molt rucs-rucs-rucs. Tot allò que brilla ho volen: no hi toquen! Oooh: ja són aquí-quí-quí, com que brillo es descontrolen, com molen! Jo menjo de franc, i tu ets de franc pel cranc. (...) Vaja, vaja, vaja, en "Mauiet" ho fa tot barrim-barram el semi-mini-mini déu. No es pot fer tant el ridícul, agafa l'ham! Vinga, no el domines com abans company, però he de reconèixer que em vas inspirar amb tots els teus tatuatges. I jo com tu, una obra d'art em vaig crear, si vull fugir no puc: brillo massa! Resplendeixo igual que...

Ja veig el que deu passar, doncs que ara amb l’excel·lència t’has topat i no saps què fer ni què dir. És fantàstic!  Que bonic que és veure humans que no han canviat.  Obre bé els ulls, comencem. Sí ja ho veus sóc jo en Maui, el millor!  Són massa per a tu els cabell i el cos,  perquè veus un semidéu tan gros.  Què més puc dir que no es mereixen? Aquest mar, el cel i el sol. Et dic de res i no es mereixen, però sóc un "semipaio" ben normal.  Eh! Qui va pujar el cel en un pim-pam  quan tu no alçaves ni un pam, jo!  Quan venia el fred, qui de la terra et duia un foguet?  El tens al davant, no?  Oh, i el sol jo vaig atrapar, no es mereixen!  I així les nits vaig escurçar  i el vent jo vaig dominar, no es mereixen!  Perquè poguéssiu navegar. T’ho torno a dir que no es mereixen, vaig treure illes del gran fons marí. No cal insistir, ja et dic, no es mereixen!  Ha, suposo que es així que em van f...

Sé d’una nena d’una illa Que sobresurt d’entre tots. S’estima al mar i al seu poble, Tothom n’està orgullós Sovint el món no t’escolta Viatjar pel mar és molt dur Però les ferides revelen On ets tu. Aquell que et vol bé et canvia Allò que has après et guia I res no pot silenciar la veu que el teu cor t’envia. I si la veu xiuxiueja: Vaiana, vens de molt lluny Vaiana, escolta, vols dir que saps qui ets? Que qui sóc? Jo sóc algú que estima a una illa Sóc algú que estima al mar I em crida Jo sóc la filla del cap del poblat Som descendents dels grans navegants Que travessaven tots els mars I em criden. Tota sola he arribat fins aquí, Molt més lluny que els altres. Sóc tot el que jo he aprés i més I ell em crida I aquest crit no és un crit sents un ja, ve de dintre I és com el mar que no para de moure’s Sempre més s’ha aturat i al meu cor perquè em diguis Que he de seguir el seu camí Sóc la Vaiana!

Fa que vinc a la vora de l'aigua des que jo tinc memòria, i mai no he sabut per què. Jo vull poder ser una bona filla però aquesta aigua d'aquí l'illa, em crida i no sé què fer. Cada nou trencall, cada nou camí, cada nova vall, sempre em porta aquí. En el lloc que sé que no puc venir, però on jo vull ser. Veig el punt on el cel, troba el mar i em crida! Jo hi vull anar, però no sé on va. Si el vent que m'empeny cap el mar m'acompanya, sabré on va, si me'n vaig no puc saber on arribaré. Jo sé que tothom en aquesta illa, és feliç en aquesta illa, no hi ha res improvisat. Jo sé que tothom en aquesta illa, té una feina aquí l'illa, també m'hi he de poder adaptar. Els puc dirigir, puc portar el timó, puc aconseguir aquest lloc millor. Però una veu a dins sempre em diu que no: "Però què passa amb mi?" Veig la llum que rebota en el mar, m'encega! S'endinsa al cor, no sé fins on. I la llum que jo veig m'està cridant, vine a veure'm, i ...