Vaiana (Moana) - Sóc la Vaiana (I am Moana)

Sé d’una nena d’una illa

Que sobresurt d’entre tots. S’estima al mar i al seu poble, Tothom n’està orgullós Sovint el món no t’escolta Viatjar pel mar és molt dur Però les ferides revelen On ets tu. Aquell que et vol bé et canvia Allò que has après et guia I res no pot silenciar la veu que el teu cor t’envia. I si la veu xiuxiueja: Vaiana, vens de molt lluny Vaiana, escolta, vols dir que saps qui ets? Que qui sóc? Jo sóc algú que estima a una illa Sóc algú que estima al mar I em crida Jo sóc la filla del cap del poblat Som descendents dels grans navegants Que travessaven tots els mars I em criden. Tota sola he arribat fins aquí, Molt més lluny que els altres. Sóc tot el que jo he aprés i més I ell em crida I aquest crit no és un crit sents un ja, ve de dintre I és com el mar que no para de moure’s Sempre més s’ha aturat i al meu cor perquè em diguis Que he de seguir el seu camí Sóc la Vaiana!