Ja veig el que deu passar,
doncs que ara amb l’excel·lència t’has topat
i no saps què fer ni què dir.
És fantàstic!
Que bonic que és veure humans que no han canviat.
Obre bé els ulls, comencem.
Sí ja ho veus sóc jo en Maui, el millor!
Són massa per a tu els cabell i el cos,
perquè veus un semidéu tan gros.
Què més puc dir que no es mereixen?
Aquest mar, el cel i el sol.
Et dic de res i no es mereixen,
però sóc un "semipaio" ben normal.
Eh! Qui va pujar el cel en un pim-pam
quan tu no alçaves ni un pam, jo!
Quan venia el fred, qui de la terra et duia un foguet?
El tens al davant, no?
Oh, i el sol jo vaig atrapar, no es mereixen!
I així les nits vaig escurçar
i el vent jo vaig dominar, no es mereixen!
Perquè poguéssiu navegar.
T’ho torno a dir que no es mereixen,
vaig treure illes del gran fons marí.
No cal insistir, ja et dic, no es mereixen!
Ha, suposo que es així que em van fer a mi.
No es mereixen, mereixen!
De fet, pensa-t’ho bé:
Mira, si vull comportar-me com cal
et podria explicar els fenòmens que són naturals.
Marees, herba, terra, etcètera, en Maui en peu de guerra.
Vaig matar una anguila, la vaig enterrar
i ara teniu cocos tots per sopar.
Què t’explico? Quina lliçó hem après?
Compte amb en Maui que no s’hi posa per res.
Què és això que aquí tinc tatuat?:
Les batalles que en Maui ha guanyat.
Mira què he fet, tot això ho he fet jo
i mira aquest mini Maui com balla a cavall.
Ha ha ha ha ha ha he!
T’ho torno a dir: de res, no es mereixen (mereixen)
Aquest món tan meravellós.
Et dic de res i no es mereixen (mereixen)
Però ja s’ha m’ha fet tard i toco el dos.
Et toca a tu dir: no es mereixen (mereixen)
La barca m’he d’emportar.
Vaig lluny d’aquí però no es mereixen (mereixen)
En Maui ho pot fer tot tret de flotar.
No es mereixen! Mereixen!
- I gràcies!
doncs que ara amb l’excel·lència t’has topat
i no saps què fer ni què dir.
És fantàstic!
Que bonic que és veure humans que no han canviat.
Obre bé els ulls, comencem.
Sí ja ho veus sóc jo en Maui, el millor!
Són massa per a tu els cabell i el cos,
perquè veus un semidéu tan gros.
Què més puc dir que no es mereixen?
Aquest mar, el cel i el sol.
Et dic de res i no es mereixen,
però sóc un "semipaio" ben normal.
Eh! Qui va pujar el cel en un pim-pam
quan tu no alçaves ni un pam, jo!
Quan venia el fred, qui de la terra et duia un foguet?
El tens al davant, no?
Oh, i el sol jo vaig atrapar, no es mereixen!
I així les nits vaig escurçar
i el vent jo vaig dominar, no es mereixen!
Perquè poguéssiu navegar.
T’ho torno a dir que no es mereixen,
vaig treure illes del gran fons marí.
No cal insistir, ja et dic, no es mereixen!
Ha, suposo que es així que em van fer a mi.
No es mereixen, mereixen!
De fet, pensa-t’ho bé:
Mira, si vull comportar-me com cal
et podria explicar els fenòmens que són naturals.
Marees, herba, terra, etcètera, en Maui en peu de guerra.
Vaig matar una anguila, la vaig enterrar
i ara teniu cocos tots per sopar.
Què t’explico? Quina lliçó hem après?
Compte amb en Maui que no s’hi posa per res.
Què és això que aquí tinc tatuat?:
Les batalles que en Maui ha guanyat.
Mira què he fet, tot això ho he fet jo
i mira aquest mini Maui com balla a cavall.
Ha ha ha ha ha ha he!
T’ho torno a dir: de res, no es mereixen (mereixen)
Aquest món tan meravellós.
Et dic de res i no es mereixen (mereixen)
Però ja s’ha m’ha fet tard i toco el dos.
Et toca a tu dir: no es mereixen (mereixen)
La barca m’he d’emportar.
Vaig lluny d’aquí però no es mereixen (mereixen)
En Maui ho pot fer tot tret de flotar.
No es mereixen! Mereixen!
- I gràcies!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada