Passa al contingut principal

Vaiana (Moana)- On aniré (How far I'll go)

Fa que vinc a la vora de l'aigua
des que jo tinc memòria,
i mai no he sabut per què.

Jo vull poder ser una bona filla
però aquesta aigua d'aquí l'illa,
em crida i no sé què fer.

Cada nou trencall,
cada nou camí,
cada nova vall,
sempre em porta aquí.
En el lloc que sé que no puc venir,
però on jo vull ser.

Veig el punt on el cel, troba el mar i em crida!
Jo hi vull anar, però no sé on va.
Si el vent que m'empeny cap el mar m'acompanya,
sabré on va, si me'n vaig no puc saber on arribaré.

Jo sé que tothom en aquesta illa, és feliç
en aquesta illa, no hi ha res improvisat.
Jo sé que tothom en aquesta illa, té una feina
aquí l'illa, també m'hi he de poder adaptar.

Els puc dirigir,
puc portar el timó,
puc aconseguir
aquest lloc millor.
Però una veu a dins sempre em diu que no:
"Però què passa amb mi?"

Veig la llum que rebota en el mar, m'encega!
S'endinsa al cor, no sé fins on.
I la llum que jo veig m'està cridant, vine a veure'm,
i digue'm ja, què hi ha més enllà d'aquest punt d'allà

En el punt on el cel troba el mar, em crida!
Jo hi vull anar, però no sé on va.
Si el vent que m'empeny cap el mar m'acompanya,
aviat sabré on aniré!




Comentaris

  1. Muchísimas gracias por poner la letra! Vais a poner la del resto de canciones?

    ResponElimina
  2. Fico algunes correccions a la lletra que he pogut notar. (sobretot la part de veig la llum...)

    Lletra:
    Fa que vinc a la vora de l'aigua
    des que jo tinc memòria,
    i mai no he sabut per què.

    Jo vull poder ser una bona filla
    però aquesta aigua d'aquí l'illa,
    em crida i no sé què fer.

    Cada nou trencall,
    cada nou camí,
    cada nova vall,
    sempre em porta aquí.
    En el lloc que sé que no puc venir,
    però on jo vull ser.

    Veig el punt on el cel, troba el mar i em crida!
    Jo hi vull anar, però no sé on va.
    Si el vent que m'empeny cap el mar m'acompanya,
    sabré on va, si me'n vaig no puc saber on arribaré.

    Jo sé que tothom en aquesta illa, és feliç
    en aquesta illa, no hi ha res improvisat.
    Jo sé que tothom en aquesta illa, té una feina
    aquí l'illa, també m'hi he de poder adaptar.

    Els puc dirigir,
    puc portar el timó,
    puc aconseguir
    aquest lloc millor.
    Però una veu a dins sempre em diu que no:
    "Però què passa amb mi?"

    Veig la llum que rebota en el mar, m'encega!
    S'endinsa al cor, no sé fins on.
    I la llum que jo veig m'està cridant, vine a veure'm,
    i digue'm ja, què hi ha més enllà d'aquest punt d'allà

    En el punt on el cel troba el mar, em crida!
    Jo hi vull anar, però no sé on va.
    Si el vent que m'empeny cap el mar m'acompanya,
    aviat sabré on aniré!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada