Lletres Disney en Català

Ja veig el que deu passar, doncs que ara amb l’excel·lència t’has topat i no saps què fer ni què dir. És fantàstic!  Que bonic que és veure humans que no han canviat.  Obre bé els ulls, comencem. Sí ja ho veus sóc jo en Maui, el millor!  Són massa per a tu els cabell i el cos,  perquè veus un semidéu tan gros.  Què més puc dir que no es mereixen? Aquest mar, el cel i el sol. Et dic de res i no es mereixen, però sóc un "semipaio" ben normal.  Eh! Qui va pujar el cel en un pim-pam  quan tu no alçaves ni un pam, jo!  Quan venia el fred, qui de la terra et duia un foguet?  El tens al davant, no?  Oh, i el sol jo vaig atrapar, no es mereixen!  I així les nits vaig escurçar  i el vent jo vaig dominar, no es mereixen!  Perquè poguéssiu navegar. T’ho torno a dir que no es mereixen, vaig treure illes del gran fons marí. No cal insistir, ja et dic, no es mereixen!  Ha, suposo que es així que em van f...

Sé d’una nena d’una illa Que sobresurt d’entre tots. S’estima al mar i al seu poble, Tothom n’està orgullós Sovint el món no t’escolta Viatjar pel mar és molt dur Però les ferides revelen On ets tu. Aquell que et vol bé et canvia Allò que has après et guia I res no pot silenciar la veu que el teu cor t’envia. I si la veu xiuxiueja: Vaiana, vens de molt lluny Vaiana, escolta, vols dir que saps qui ets? Que qui sóc? Jo sóc algú que estima a una illa Sóc algú que estima al mar I em crida Jo sóc la filla del cap del poblat Som descendents dels grans navegants Que travessaven tots els mars I em criden. Tota sola he arribat fins aquí, Molt més lluny que els altres. Sóc tot el que jo he aprés i més I ell em crida I aquest crit no és un crit sents un ja, ve de dintre I és com el mar que no para de moure’s Sempre més s’ha aturat i al meu cor perquè em diguis Que he de seguir el seu camí Sóc la Vaiana!

Fa que vinc a la vora de l'aigua des que jo tinc memòria, i mai no he sabut per què. Jo vull poder ser una bona filla però aquesta aigua d'aquí l'illa, em crida i no sé què fer. Cada nou trencall, cada nou camí, cada nova vall, sempre em porta aquí. En el lloc que sé que no puc venir, però on jo vull ser. Veig el punt on el cel, troba el mar i em crida! Jo hi vull anar, però no sé on va. Si el vent que m'empeny cap el mar m'acompanya, sabré on va, si me'n vaig no puc saber on arribaré. Jo sé que tothom en aquesta illa, és feliç en aquesta illa, no hi ha res improvisat. Jo sé que tothom en aquesta illa, té una feina aquí l'illa, també m'hi he de poder adaptar. Els puc dirigir, puc portar el timó, puc aconseguir aquest lloc millor. Però una veu a dins sempre em diu que no: "Però què passa amb mi?" Veig la llum que rebota en el mar, m'encega! S'endinsa al cor, no sé fins on. I la llum que jo veig m'està cridant, vine a veure'm, i ...

Anna: Escolta, que et puc dir… que et puc dir una bogeria? Hans: M'encanten les bogeries! Anna: Cops de porta sempre rebo des que era un infant I tot d'una vaig i em topo amb tu Hans: Jo estava pensant el mateix, perquè... M'he passat la vida sol buscant el meu lloc I potser és la festa aquesta, o aquest tros de bombó Anna: Però és que amb tu... Hans: Però és que amb tu, em sento com nou Anna: Bé se't veu prou Anna i Hans: I per mi s'ha obert la porta amb més valor La porta d'on surt l'amor La porta d'on surt l'amor La porta d'on surt l'amor Anna: S'ha obert Hans: S'ha obert Anna: S'ha obert Hans: S'ha obert Anna i Hans: La porta d'on surt l'amor Hans: Això és de bojos... Anna: Què? Hans: Tenim els mateixos... Anna: Entrepans! Hans: És el que volia dir! Anna: No he conegut ningú Anna i Hans: Que pensi igual que jo Bis... Bis, bis! Nom...

Haig d’anar per feina, Sense cap descans. Han vingut les nenes, Vull els seus germans. Sou un trist grapat de pobra gent, I avui convé pencar molt dur. Prou us cal ser ben forts Contra els Huns. Tímids com un roure, Que s’encén per dins. Justos com balances, Àgils com felins. Sou com peixos morts, on és l’esforç? Sou patètics com ningú. I heu de ser homes forts Contra els Huns Tinc por que em petin els meus pulmons Dic adéu a aquesta vida Ara veig que em convenia practicar Aquests ja no poden més! Quina sort que no s'hi fixa Haig de dir-vos un secret: no sé nedar Homes forts Cal ser constants com el riu que passa Homes forts Ser com l'empenta d'un gran tifó Homes forts Rabents de llum com estels en flames La lluna us guiarà en fer-se fosc Quan els Huns arribin Us caldrà lluitar feu les meves ordres, si voleu guanyar. Veig que als vostres ulls hi creix la por, au marxeu a un lloc segur, fer-vos forts és potser massa dur. Homes forts Cal ser constants com el riu que passa Hom...

NO DIRÉ QUE ÉS AMOR /  I WON'T SAY I'M IN LOVE MEG No paro mai d’equivocar-me, Jo sempre els veig venir molt tard Perquè et sap greu s no ho mereixen, Això ja ve d’antic, vés amb compte MUSES Noia no ens ho diguis, ell és cel i terra per tu, No cal que ens ho expliquis Nena, que ho sabem tot de tu MEG Ouh no! MUSES Però no et desanimis, Ja sabem què sents i què t’està passant MEG Oooooh Que faig? No ho sé. No vull creure, no, no MUSES Tants uhs, tants ahs, No t’enganyis oh oh MEG És un clixé, no diré que és amor MUSES Xuru xuru uuuu... MEG Ja sé que el cor és massa feble, Però és tan bonic oblidar-se’n El cap em diu controla’t nena No sé que guanyes tornant a caure Ooooh! MUSES Noia no ho amaguis Saps qui ets i què senties Nena no t’encallis Ja sabem amb qui somies MEG Ooh MUSES Sigues més adulta Obra el cor i estima que no fa, fa, fa cap mal MEG Ooh Que faig? No ho sé No vull cr...

PER PRIMER COP DES DE FA SEGLES (REPRISE) / FOR THE FIRST TIME IN FOREVER (REPRISE) Anna: -Elsa espera't! Elsa: -No,l'únic que vull és protegir-te. Anna: -No m'has de protegir de res, no tinc por. No em tornis a tancar la porta, no me'n vull anar. No te'm pots treure del mig, m'has d'escoltar. Per primer cop des de fa segles, per fi crec que ja ho he entès, per primer cop des de fa segles, ja no ens pot separar res. -Podem baixar juntes de la muntanya! La por és cosa del passat, per primer cop des de fa segles jo et faré costat. Elsa: -Anna! Ves-te'n si us plau, sigues feliç. Torna amb el sol i deixa aquest lloc gris. Anna: -Sí, però... Elsa: -Ja ho sé... El que fas, ho fas per mi. Sola m'estic però jo sóc lliure aquí. Ves-te'n ben lluny i no us faré patir. Anna: Veig que no ho saps tot... Elsa: Què és el que no sé? Anna: Doncs que la cosa és bastant greu... Elsa: Què és això tant greu? Anna: Arendelle és ple, ple, ple de neu... Elsa: Què!? Anna:...